Gent Valenta

Sovint passa que les paradoxes queden molt més diluïdes en ciutats petites, com la nostra, que no en espais de perspectiva nacional.

Des del 29 de novembre s'ha parlat molt de política. Potser massa i tot. S'ha parlat de política i d'Esquerra Republicana de Catalunya, que no és el mateix tot i semblar-s'hi. Hem vist passar per l'aparador dels altaveus mediàtics a destacats líders de la formació independetista explicant les raons i la raó inexplicable de la desfeta republicana. I des del primer dia hem descobert com el somni d'ERC es diluïa com un torronet de sucre dins d'una tassa de cafè calent: poc a poc, però inexorablement. Primer la coherent retirada d'Ernest Benach, assumint amb extremada elegància la seva condició de no volgut. Sense dir-ho amb veu alta el seu argument sembla: “si no em volen, marxo”. Però el seu raonable argument no era exempt d'un segon missatge: “Puigcercòs, tu també hauries de marxar”. Però Puigcercòs, com el cor del torronet de sucre, tossut i rabassut, va esperar a veure si algú el salvava de la immolació solidària. Convençut, finalment claudica i anuncia que marxarà la propera tardor. És com si també hagués dit: “D'acord, si no em voleu, marxo.”

Però, parlem clar.

A Girona, a la nostra Girona petita i escassa, la gent d'ERC sembla no tenir la maduresa política. Fa poc més de 7 mesos l'Executiva local d'ERC va decidir per unanimitat (14 vots a favor i 2 abstencions. Ningú en contra.) apartar a Cristina Alsina com a alcaldable a les properes eleccions municipals i posar al capdavant de les aspiracions municipalistes a Blanca Palmada. A la Regidora republicana, a la Regidor Alsina li van “regalar” un quart lloc a les llistes per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Tot un regal de comiat. Una sortida “noble” a una situació complicada. Però aquí és on rau la paradoxa: fa 7 mesos que es manté en les seves responsabilitats municipals una persona a qui els seus propis companys li han dit: “No et volem. Marxa. Ho has fet molt malament”. Enfrontada a mitja ciutat, absent de tota gestió executiva, refusada pels seus propis i arraconada pels seus socis de govern, s’entossudeix a no marxar amb un mínim de dignitat, a fer un veritable acte de dignitat personal i política.

I pel que sembla, la gent del seu propi partit els falta la valentia (Gent valenta, deien, oi...?) de ser coherents amb les seves decisions. I ningú s'atreveix a apartar-la definitivament de l'acció municipal, permetent que la ciutat perdi un any d'agonia absurda.

Potser caldria que algú li parlés clar.