La mala llet del mercat del Lleó

Hi havia una vegada uns ramaders gironins que tenien unes explotacions lleteres i, cansats de que les grans empreses distribuïdores del sector els hi prenguessin el pel amb el preu que els oferien per el seu producte, varen decidir de vendre ells mateixos, directament, la llet.

Van fer un bon estudi de mercat que els aconsellava de provar un producte innovador, muntar expenedors automàtics de llet que fossin oberts les 24 hores del dia.

 

Aquest estudi els deia que el lloc més adient per a provar aquesta novetat era el mercat del Lleó. (a qualsevol mercat però com que ha Girona el més important és el del Lleó, van decidir provar-ho allí).

La seva sorpresa va ser que no es van poder posar d'acord amb el gerent municipal del mercat, la regidora del mateix i la resta de l'ajuntament -d'un altre color polític-. Com que veien que allò semblava més una casa de barrets que un mercat municipal i, que hi corria molt mala llet, van decidir marxar, no fos cas que els espatllessin la seva que era molt bona.

 

A Salt, els van rebre amb les mans i els braços oberts, no podien deixar escapar una bona iniciativa com aquesta!

Poc després, els ramaders instal·laven la màquina automàtica  expenedora  de llet al mercat de Salt. 

 

Esdevingué en un èxit mai vist, els veïns feien cua per a obtenir una llet fresca i de gran qualitat que no ha passat per les mans d'alguns dels grans en la nostra societat  capitalista.    

 

Girona, de nou, va tornar a quedar-se amb un pam de nas i encara a hores d'ara, els senyors de l'ajuntament es pregunten què els ha passat que han tornat a perdre un altre bona oportunitat (o ho haurien de fer però segur que no ho fan).

 

Aquest conte s'acaba amb una reflexió tipus "moraleja",

Cada dia hi ha més parades tancades al mercat del Lleó, com és possible?

 

Dime con quien andas y te diré como acabas.

M'agrada Pujol

M'ha agradat tornar a veure al president darrera d'un micro, a peu dret. En sap, no hi ha dubte. Tot i que no estic d'acord amb tot el que he sentit que ha dit.

Li podríem retreure que en tots els anys que va estar al capdavant del nostre poble, no aconseguís tant com ens hauria agradat. Li podem retreure que deixés que en Mas pactés  amb l'impresentable i mentider compulsiu d'en ZP, un estatut acceptant importants retallades. Estatut que sigui dit de passada, és demagògia pura i dura, no concreta res i com s'està demostrant, deixa lloc a interpretacions o lectures molt diferenciades.

 

M'agrada Pujol però. Es fa estimar, et fa sentir bé.

 

Escoltar al president, m'ha portat a pensar en els polítics que tenim ara mateix. M'ha fet pensar amb en Felip Puig l'altre dia a la tv quan se li va escapar el que en Mas havia negat en més d'una ocasió -i en la cara de poker que va posar en adonar-se'n-. També en el candidat a l'alcaldia de Girona que no hi ha manera que s'espavili una mica i exerceixi una bona oposició.

M'ha fet pensar amb en Tremosa, un bon candidat que sembla però en tot moment, que vagi perdonant vides als de CiU -He acceptat per fer-los un favor, sense mi, no sé què haurien fet. 

 

M'agrada Pujol, m'ha fet pensar en els representants del PSC tan al nostre govern com a Madrid, he pensat amb en montilla, en Pepe, que deu tenir malsons per que la seva consciència li dicta que no pot anar contra el PSOE perquè li tallarien el cap però aixó el portarà a que, de continuar així, el seu cap rodolarà aquí Catalunya. -M'agradaria equivocar-me però no el veig capaç d'apretar de veritat, fins a l'última conseqüència, amb els seus vint i cinc diputats. No deixa ni deixarà de ser un titella del mentider aquell de les selles rares i cara d'acudit.

 

M'agrada Pujol, m'ha fet pensar en el trist paper que estan fent de fa temps els d'ERC. Estudiant la història recent de Catalunya, veig que havia estat un gran partit amb gent molt vàlida al capdavant. He de suposar, que van matar, afusellar o extradir a tota aquella gent tan vàlida i a la seva família. Ara, els que hi ha, deuen ser els descendents del menys vàlids, si no, no puc entendre-ho. Una colla de venuts, totalment sectaris que no en tenen ni idea. 

 

M'agrada Pujol, m'ha fet pensar també de passada, amb els que m'agradaria sentir-me més identificada però em provoquen just tot el contrari. M'agradaria viure en un mon més relaxat, on la gent anés amb bici, hi hagués una bona i real educació amb el medi ambient i els esforços polítics anessin dirigits cap a solucionar els problemes de la societat de consum. No m'agrada que en Saura -que no és capaç de res-, sigui capaç d'acusar a tv3 de manipular les notícies i ens faci perdre temps i diners demanant informes i compareixences totalment inútils.   

 

M'agrada Pujol.

 

El nou mercadet de Girona

Descobreixo als diaris i més tard a les notícies de la tele, unes fotografíes de tres dels nostres gestors més coneguts, inaugurant un mercat nou, el de Can Gibert.

Com els hi agrada sortir a les fotos!

Quanta hipocresia que hi ha entre ells, si és de coneixement popular que no es poden veure entre ells, que carai fan inaugurant un mercat tots tres juntets rient i fent el pallasso? Van al mercat a comprar normalment aquests figurants? No, no els veureu més per allí. Colla de pijos disfressats.

Us heu fixat amb lo maques que èren totes les parades iguals? Que socialista que quedava tot plegat? (igualtat per tot i per tothom) Algú sap, algú ha vist algun  concurs públic per l'adjudicació de la compra i muntatge de les parades? A quina empresa s'han encarregat aquests tendalls?

Gossos ligats amb llonganisses.

Hi havia una vegada en una petita ciutat que lluitava per a sortir de la seva coneguda grisor, una ciutat del nord est, que formava part d'una petita colònia espanyola de la mediterrània anomenada Catalunya...

 

En aquesta pròspera ciutat, un bon dia d'abril de, posem l'any 2009, el seu regidor ecologista gestor del medi ambient de la ciutat, va decidir, -se suposa que per la poca feina que tenia-, fastidiar una mica més al personal.

 

Com a bon protector dels animals i, com que de la crisi econòmica mundial ja se n'encarreguen els que en saben, el citat regidor juntament amb els seus socis de govern eco-progre-sociata-esquerrà, va aprovar una llei súper important que castigava exemplarment als ciutadans d'aquell indret que tinguessin masses hores lligats els seus gossos, o aquells que no els traguessin a passejar als menys vint minuts al dia. 

 

Aquesta gesta que de ben segur passarà a la història com a gran acte de noblesa del regidor envers els gossos, no va tenir en compte però que si es volia fer complir aquesta llei, farien falta molts mitjans humans per a vigilar, controlar, sancionar i notificar les sancions als infractors.

No va ser cap problema, en aquella ciutat hi havia un excés de policia tal que no sabien de que fer-ne. Hi havia tants treballadors sense feina a la casa consistorial i que al final els van trobar ocupació, cosa que va provocar una gran alegria. 

La gent d'aquella ciutat des de llavors, cada més d'abril, festegen aquella llei tan ben pensada i durant tot un dia lliguen els gossos amb llonganisses.

 

A mi m'agradaria lligar el meu gos amb la "llonganissa" del citat regidor, però no crec que es deixés...