La barra del senyor J. Pluma

Mare meva, quina barra!

A les notícies de TV3, acaba de sortir el senyor Joan Pluma (regidor d'urbanisme de l'ajuntament de Girona) replicant les queixes i denúncies dels propietaris dels pisos que tenen façanes a l'Onyar (que els obliguen a finançar una part important de la restauració de les seves façanes), explicant-los que tots els propietaris del Barri Vell, han de tenir cura de les façanes d'aquest indret turístic.

Ai deu meu, aquest home no té perdó de Deu!

Si no estic mal informada, ell i la seva família viuen en una casa del mateix "Barri Vell" on la gent ha de tenir cura de les seves façanes per al bé de la comunitat. Casa, per cert, que està en obres i no es pot dir que compleixi totes les normatives i normes d'obligada aplicació per a qualsevol altre ciutadà.

Dons si senyor, cal practicar amb exemple!

El senyor Joan Pluma té, des de fa molts anys, dos requeriments del mateix departament que ara ell dirigeix, demanant-l'hi que faci el favor d'arreglar la seva façana, ja que és una de les més abandonades del Barri.

Quins governants!

Em pregunto com és possible que els inútils del tripartit tinguin la caradura de intentar fer una llei justa per a suprimir un impost reconegudament injust amb els catalans com és el cas de l'impost de successions, no se'n surtin i encara ens ho venen com un èxit?

Som o no som tots iguals segons la constitució? Dons que ens expliquin com és possible que a casa nostra encara haguem de continuar pagant una cosa tan injusta com aquesta i altres comunitats no en paguen ni cinc!

Servidora, després de treballar tota la vida, pagar els impostos pertinents a cada institució, col.laborar amb tot allós que he cregut adient... Tinc la sort d'haver pogut estalviar una miqueta...

És just que el meu marit o en tot cas meus fills i filles -que han estat partícips incondicionals d'aquest estalvi, el dia que jo falti hagin de donar-ne una gran part a impostos?

No, no ho és. Son una colla d'imbècils ineptes que estan enfonsant el país i encara treuen pit.

Sociates preparats, educats i formats per a fer de funcionaris -de cultura, això sobretot- que no tenen ni la més remota idea del que estan fent; Esquerranosos que cada cop estan més coberts de glòria per la manera de merdejar que ens demostren dia rere dia, uns venuts sense principis ni vergonya; Els verds sense cap més iniciativa que carregar-s'ho tot en nom d'un mon més just que, queda molt bé dir-ho però tan sols amb això no n'hi ha prou i no en saben més.

Ens està governant una colla de porcs sense escrúpols que, tot i sabent que no ho poden, no saben fer-ho millor, en lloc de reconèixer-ho públicament i plegar, s'aferren a la cadira, al poder, al sou, a "la clau", d'una manera tan descarada que s'arribaran a carregar el sistema i ens portaran cap a un comunisme encobert que ens costarà molts anys de recuperar -això pensant amb optimisme que ho podrem superar.

No he votat mai els verds ni ho faré.

No he votat mai socialistes ni ho faré. -I menys amb un president foraster.

He votat molts cops a ECR i prometo no fer-ho mai més a la vida.

La gent de CIU, no em convenç però poc hi falta (si prometen suprimir aquest impost i fer un avançament clar i contrastat cap a la independència, els votaré)

Els partits "espanyolistes" no m'interessen.

Quan d'aquí poc, arribi el dia que en unes eleccions tan sols hi vagin a votar un 15 o un 20% de la població, començaran a fer política de veritat?

Dos galls al mateix galliner.

He rigut com una boja llegint la secció "safareig" del Punt Diari de dissabte 4 de Juliol.

La gent comença a "parlar clar", els escàndols i la desídia d'aquest ajuntament no es podran tapar massa temps més.

Fa uns mesos vaig escriure aquest post sobre aquest mateix tema

" http://parlem-clar.blogspot.com/2009/04/la-mala-llet-del-mercat-del-lleo.html " Avui m'imagino a les dues implicades, de bon matí, enfilant-se per les parets.

-Cristina: És mentida, aixó és cosa de la Isabel que no em va deixar fer la meva i ara que ho recordo, una mica més i arribem a les mans per aquests afer, en una reunió en la que fins i tot hi va haver insults.

-Isabel: Com és possible que diguin això de mi? Si no fos per la Cristina i les seves ganes de sortir a les fotos, ja estaria enllestit fa molt temps.

N'hi ha per les dues; Una va retenir la proposta durant mesos a la seva burocràtica regidoria i l'altre va trobar "una collonada" muntar un dispensador automàtic de llet al Mercat del Lleó.

Siguem sèries, no es pot gestionar una empresa (en aquest cas una institució que es deu totalment als ciutadans) si els socis estan enfadats entre ells. O que pleguin o que ho solucionin però que facin el favor de posar-se a treballar per el bé de la ciutat, cosa que ara no estan fent.

ERC comença a desbocar-se?

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009062300_3_339699__Comarques-conseller-dERC-nega-dimitir-partit-exigeix

Les males llengües diuen que fins a tres vegades li van anar a exigir que presentés la dimissió. A en Ricard Vaqué, que es veu que ja ha estripat el jove carnet republicà que tenia, el van convèncer i la va presentar. En Tarcissi no, és així de xulo. No va acceptar les directrius marcades pels seus.

Molta gent sabem que la princesa/ogre gironina d'ERC, fa uns dies que ja hauria d'estar al capdavant del Consell Comarcal; Una es pregunta -i deixeu-me ser una mica xafardera-, on és aquesta nova incorporació tan esperada i, al mateix temps, si aquestes dimissions imposades hi tenen alguna cosa a veure.

És de vox populi, que la que ja hauria de ser la nova i flamant incorporació al C.C. la Cristina Alsina, no te massa feeling ni amb en Tarsici que l'ha tractat sempre amb un despreci públic gens elegant, ni encara menys amb la seva ma dreta, de qui ja ha dit que com que se li acaba el contracte la farà fora sense cap mania. Aquesta noia, la Neus Vila, coneguda per el seu potencial i ganes de treballar i tirar projectes endavant, una bona peça dins aquella casa de barrets i que segurament es quedarà sense feina després d'anys de treballar fort, senzillament per no caure bé a la nova "jefa"

La reflexió que em faig és com pensen els d'ERC que es gestiona qualsevol àrea, regidoria, conselleria... A mig fer la feina, a mig mandat fan fora als que dirigeixen departaments i en posen de nous? Parada tècnica, pèrdua de temps, canvi de tot plegat i sant tornem-hi?

Sous uns inútils totals i ens esteu destrossant el país!

Una colla d'ineptes, gent que juga a fer política, gent que es gasta els diners del poble diàriament, sense parar i si amb això no en tenim prou ara es dediquen a barallar-se, ja no cridant dintre els despatxos, si no directament a la premsa:

Ara no vull marxar/dons moc fitxa i et faig fora!

Esquerra, que t'ha passat? On ha anat la gent amb ideals i amb vocació de servei que havies tingut? Com et pots haver convertit en un partit de gent miserable, mesquina, traïdora i sectària?

Els 4,2 milions llençats pel Consell Comarcal.

 

Hi havia una vegada en un país ocupat, en una rentable colònia espanyola...

un Consell Comarcal del Gironès que va tenir una idea molt brillant. (llegiu notícia) http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/42764.html

4,2 milions d’Euros (700milons de pessetes) per a un centre de promoció turística del gironès..... a Quart!!!

Aixó més que un conte és un acudit. Un acudit que ningú no se’l creuria, si no fos que estem totes tan acostumades a que aquesta gent malgastin els diners públics inútilment, que ens ho creiem i molt.

700 milions de pessetes, per a un muntatge de promoció turística a Quart. Fantàstic, és una de les millors idees que han tingut els ineptes que gestionen els C.C. No hi ha un lloc millor per a enterrar-hi uns quants millonets inútilment!

No us perdeu però què volen fer:

-Un punt d’informació de la comarca (Si, a quart hi va molta gent que necessita informació turística comarcal, cada dia hi veig gent pel carrer demanant informació)

-Un aparador comercial de producte (altrament dit botiga?) Si és així, competència institucional a comerços, el millor que ens pot passar.

 -Una agència de viatges (privada?) No, a fer més competència a les agències establertes a les nostres contrades. Que es fotin les agències que fa anys que lluiten per mantenir la seva empresa!.

-Un restaurant (Privat? Qui el gestionarà?) Estaran contents els restauradors de la comarca, ara els fan competència des de les institucions!

-Espai per a reunions, museus i exposicions. No en tenen prous ja d’espais d’aquests?

Tot i que haig de reconèixer que la que escriu, no coneix al senyor aquest que diu el diari, el conseller de turisme del CC, Tarsici Balló, les informacions que m’han arribat d’ell, (les dones tenim el sa costum d'explicar-nos-ho  tot,   son que no es pot ser millor dirigent, que és un crack en la gestió i la política és el seu punt fort des de petit. S’ha preparat tota la vida per aquest fet i es nota. Diuen que té una oratòria rica i fluida i, que en lloc de ser regidor de Bordils i conseller del CC, amb el seu bon saber-fer, com a mínim mereixeria ser al capdavant de la Generalitat conjuntament amb la seva gran amiga de l’ànima, la Cristina Alsina.

700 Milions de pessetes llençats inútilment per a justificar o tapar, -ves a saber què, la restauració de Can Marcó.  700 milions en mans d’una gent que no en té ni la més petita idea de comerç ni d’agència de viatges ni de restauració ni de museus. 700 milions per a fer competència deslleial a totes les persones que tenim empresa pròpia.  700 milions llençats de manera barroera i, –a part dels amiguismes,  sense cap consulta a les que portem mig segle dedicades a “aguantar” el territori.   

Ens quedem igual, no protestarem, no farem cap cassolada, no tallarem carreteres per a protestar...

Que continuïn els inútils que tenim a dalt, llençant els nostres diners, ja hi estem acostumades! 

Cristina Alsina, la millor presidenta possible

He llegit que la Cristina Alsina, actualment regidora de l'ajuntament de Girona, serà en breu la nova i flamant presidenta del Consell Comarcal del gironès així com també presidenta de la fundació de l'auditori-palau de congressos de Girona. 

 

La Sra. Alsina ha aconseguit, no sense molts esforços, que se li reconegués la feina que ha portat a terme els últims anys, especialment aquest últim. La vida va així, tots els esforços tenen la seva recompensa. No ha de ser fàcil aconseguir arraconar, sense pietat, tots els possibles companys i contrincants que et trobes al camí. Ha de ser molt difícil, aconseguir poder fer la feina quan al teu entorn laboral tots estan en contra teva (per que son d'un altre color polític) i no paren de fer-te la punyeta. Ha de costar molt i molt que tot i que amb la feina del dia a dia t'hagis posat a tota la societat gironina en contra, te'n surtis amb la teva i accedeixis a uns càrrecs amb molta força política que prèviament ja has fet públic que utilitzaràs per tal d'aconseguir demostrar als socialistes (i a la resta de la societat) qui ets. Posarà a la gent al seu lloc, sens dubte.

 

Estic segura que una vegada asseguda a la seva poltrona, aquesta senyora, que és el perfecte exemple del que no hauriem de ser i fer mai les senyores, farà oblidar a tothom. Ens farà oblidar a totes que fins ara ha fet servir el càrrec que ocupa de manera dictatorial, redactant decrets, aprofitant que era alcaldessa en funcions, per a guanyar la partida a la seva regidora contrincant, sense tenir en compte el cost repercutit als ciutadans. 

Ens farà oblidar que s'ha barallat públicament i a través de la premsa, rebaixant les dades oficials de visitants per que no havien sortit d'ella.

Farà que oblidem que s'ha barallat amb la immensa majoria de la gent del seu partit, gairebé totes les associacions de veïns i de comerciants així com de diferents gremis professionals.

Ens borrarà de la memòria, a totes les que l'hi hem donat una mica de confiança, que la gent pot ser dolenta i traïdora. 

No recordarem, enlluernats pel seu bon fer, les mentides que publica cada dos per tres al mateix temps que aprofita per a posar-se una medalla.

Ens n'oblidarem de la mala gestió, del forat en el pressupost o la desviació de partides (ningú no sap on van anar tots els euros que deia que hi havia en el pla de foment i que no van apareixer...) que hi va haver fa uns mesos amb el tema de les recreacions històriques de la guerra de no sé quin francès i les patètiques baralles amb la regidoria de cultura.

 

Anem bé, de ben segur que tindrem uns mesos entretinguts!

Què passa en el mon de la política que posen a la pitjor gent que poden en els pitjors càrrecs on poden anar?

 

Els temps ens dirà qui tenia raó. Jo tinc el pressentiment que no acabarà bé. És impossible que acabi bé. El temps dirà...

 

La cohesió del tripartit a Girona

És divertit, si més no curiós, que la gent del Punt Diari no sàpiga la realitat del que passa a Girona. Si llegim la plana quatre de dilluns quatre de Maig, ens n'adonem que segurament no parlen amb els nostres representants municipals. Aixó els fa dir bestieses com el titular: "El tripartit arriba a l'equador del mandat apostant per més cohesió al govern".

 Ha ha ha, quin acudit més bo! Lluny de la cohesió, son cada cop més a prop del trencament tècnic i, a més, ho comencen a fer públic i evident (sempre en privat però, en veu baixeta com es fa a Girona) diferents vegades amb diferents actors.

 

És més que evident que la Cristina Alsina no pot veure ni en pintura i, sempre que pot despotrica sense embuts i, aquesta si, públicament, de la gent del PSC. De la Pagans primer, que si pogués no dubto que l'esgarraparia a la cara. També i especialment de la que mana de veritat a la nostra ciutat, la que tot ho controla, l'alcaldessa a l'ombra, la que decideix tot el que passa sense que la Pagans s'enteri de la pel·lícula, la Salamaña. Li te un odi tan gran que és capaç de barallar-s'hi institucionalment per una simple barana, aprofitant que es alcaldessa per unes hores i li oferia la ocasió perfecte per  passar-l'hi per sobre...

 

Hi ha després la relació entre ERC i els verds. Sense comentaris, no calen. Tan sols es necessita ser a prop, a la taula del costat de la Alsina mentre esmorza o dina per adonar-se'n que no té pels a la llengua i que no te en massa bona consideració als seus socis verds amb els qui s'ha de barallar per les engrunes del pastís que li cedeix el PSC. 

 

Els comentaris i burles de socialistes amb el tema de la normativa dels gossos d'en Pardo, eren de pel·lícula! Els van acabar votant però. Hipòcrites!

 

Un dels punts forts del tripartit és, -serà però, sens dubte d'aquí a pocs dies, el moment en que Alsina prengui possessió dels càrrecs de presidenta del consell Comarcal i de la fundació de l'auditori. Pagans no amaga, no ho dissimula, que esdevindrà inaguantable, que ni els del seu propi color la suporten, que farà tot el que pugui (??) per a que no sigui així.

 

-El PSC no vol veure més a Pagans ni els membres més destacats del seu equip. No repetirà

 

-ERC no vol sentir a parlar mai més de la seva nineta que ha sortit amp pocs dons de gent. Esperem que no repeteixi tot i que a ERC pot passar de tot...

 

-ICV no fa res, son els que en aquests moments estan més còmodes. Tenen unes cadires per les que cobren, fan la poca feina que els deixen fer (a sobre no és que la facin massa bé, crec que tenen una  visió del mon distorsionada) i no els interessa massa merders. Encara es quedarien sense feina

 

Si, que apostin per la cohesió, bona falta els hi farà!

 

Tots plegats son uns mentiders hipòcrites. Si no es poden veure entre ells, es barallen com nens i això porta directament a la paralització de la gestió municipal, què estan fent?

Ai, aquests del Punt, una plana quatre de broma...

 

La mala llet del mercat del Lleó

Hi havia una vegada uns ramaders gironins que tenien unes explotacions lleteres i, cansats de que les grans empreses distribuïdores del sector els hi prenguessin el pel amb el preu que els oferien per el seu producte, varen decidir de vendre ells mateixos, directament, la llet.

Van fer un bon estudi de mercat que els aconsellava de provar un producte innovador, muntar expenedors automàtics de llet que fossin oberts les 24 hores del dia.

 

Aquest estudi els deia que el lloc més adient per a provar aquesta novetat era el mercat del Lleó. (a qualsevol mercat però com que ha Girona el més important és el del Lleó, van decidir provar-ho allí).

La seva sorpresa va ser que no es van poder posar d'acord amb el gerent municipal del mercat, la regidora del mateix i la resta de l'ajuntament -d'un altre color polític-. Com que veien que allò semblava més una casa de barrets que un mercat municipal i, que hi corria molt mala llet, van decidir marxar, no fos cas que els espatllessin la seva que era molt bona.

 

A Salt, els van rebre amb les mans i els braços oberts, no podien deixar escapar una bona iniciativa com aquesta!

Poc després, els ramaders instal·laven la màquina automàtica  expenedora  de llet al mercat de Salt. 

 

Esdevingué en un èxit mai vist, els veïns feien cua per a obtenir una llet fresca i de gran qualitat que no ha passat per les mans d'alguns dels grans en la nostra societat  capitalista.    

 

Girona, de nou, va tornar a quedar-se amb un pam de nas i encara a hores d'ara, els senyors de l'ajuntament es pregunten què els ha passat que han tornat a perdre un altre bona oportunitat (o ho haurien de fer però segur que no ho fan).

 

Aquest conte s'acaba amb una reflexió tipus "moraleja",

Cada dia hi ha més parades tancades al mercat del Lleó, com és possible?

 

Dime con quien andas y te diré como acabas.

M'agrada Pujol

M'ha agradat tornar a veure al president darrera d'un micro, a peu dret. En sap, no hi ha dubte. Tot i que no estic d'acord amb tot el que he sentit que ha dit.

Li podríem retreure que en tots els anys que va estar al capdavant del nostre poble, no aconseguís tant com ens hauria agradat. Li podem retreure que deixés que en Mas pactés  amb l'impresentable i mentider compulsiu d'en ZP, un estatut acceptant importants retallades. Estatut que sigui dit de passada, és demagògia pura i dura, no concreta res i com s'està demostrant, deixa lloc a interpretacions o lectures molt diferenciades.

 

M'agrada Pujol però. Es fa estimar, et fa sentir bé.

 

Escoltar al president, m'ha portat a pensar en els polítics que tenim ara mateix. M'ha fet pensar amb en Felip Puig l'altre dia a la tv quan se li va escapar el que en Mas havia negat en més d'una ocasió -i en la cara de poker que va posar en adonar-se'n-. També en el candidat a l'alcaldia de Girona que no hi ha manera que s'espavili una mica i exerceixi una bona oposició.

M'ha fet pensar amb en Tremosa, un bon candidat que sembla però en tot moment, que vagi perdonant vides als de CiU -He acceptat per fer-los un favor, sense mi, no sé què haurien fet. 

 

M'agrada Pujol, m'ha fet pensar en els representants del PSC tan al nostre govern com a Madrid, he pensat amb en montilla, en Pepe, que deu tenir malsons per que la seva consciència li dicta que no pot anar contra el PSOE perquè li tallarien el cap però aixó el portarà a que, de continuar així, el seu cap rodolarà aquí Catalunya. -M'agradaria equivocar-me però no el veig capaç d'apretar de veritat, fins a l'última conseqüència, amb els seus vint i cinc diputats. No deixa ni deixarà de ser un titella del mentider aquell de les selles rares i cara d'acudit.

 

M'agrada Pujol, m'ha fet pensar en el trist paper que estan fent de fa temps els d'ERC. Estudiant la història recent de Catalunya, veig que havia estat un gran partit amb gent molt vàlida al capdavant. He de suposar, que van matar, afusellar o extradir a tota aquella gent tan vàlida i a la seva família. Ara, els que hi ha, deuen ser els descendents del menys vàlids, si no, no puc entendre-ho. Una colla de venuts, totalment sectaris que no en tenen ni idea. 

 

M'agrada Pujol, m'ha fet pensar també de passada, amb els que m'agradaria sentir-me més identificada però em provoquen just tot el contrari. M'agradaria viure en un mon més relaxat, on la gent anés amb bici, hi hagués una bona i real educació amb el medi ambient i els esforços polítics anessin dirigits cap a solucionar els problemes de la societat de consum. No m'agrada que en Saura -que no és capaç de res-, sigui capaç d'acusar a tv3 de manipular les notícies i ens faci perdre temps i diners demanant informes i compareixences totalment inútils.   

 

M'agrada Pujol.

 

El nou mercadet de Girona

Descobreixo als diaris i més tard a les notícies de la tele, unes fotografíes de tres dels nostres gestors més coneguts, inaugurant un mercat nou, el de Can Gibert.

Com els hi agrada sortir a les fotos!

Quanta hipocresia que hi ha entre ells, si és de coneixement popular que no es poden veure entre ells, que carai fan inaugurant un mercat tots tres juntets rient i fent el pallasso? Van al mercat a comprar normalment aquests figurants? No, no els veureu més per allí. Colla de pijos disfressats.

Us heu fixat amb lo maques que èren totes les parades iguals? Que socialista que quedava tot plegat? (igualtat per tot i per tothom) Algú sap, algú ha vist algun  concurs públic per l'adjudicació de la compra i muntatge de les parades? A quina empresa s'han encarregat aquests tendalls?

Gossos ligats amb llonganisses.

Hi havia una vegada en una petita ciutat que lluitava per a sortir de la seva coneguda grisor, una ciutat del nord est, que formava part d'una petita colònia espanyola de la mediterrània anomenada Catalunya...

 

En aquesta pròspera ciutat, un bon dia d'abril de, posem l'any 2009, el seu regidor ecologista gestor del medi ambient de la ciutat, va decidir, -se suposa que per la poca feina que tenia-, fastidiar una mica més al personal.

 

Com a bon protector dels animals i, com que de la crisi econòmica mundial ja se n'encarreguen els que en saben, el citat regidor juntament amb els seus socis de govern eco-progre-sociata-esquerrà, va aprovar una llei súper important que castigava exemplarment als ciutadans d'aquell indret que tinguessin masses hores lligats els seus gossos, o aquells que no els traguessin a passejar als menys vint minuts al dia. 

 

Aquesta gesta que de ben segur passarà a la història com a gran acte de noblesa del regidor envers els gossos, no va tenir en compte però que si es volia fer complir aquesta llei, farien falta molts mitjans humans per a vigilar, controlar, sancionar i notificar les sancions als infractors.

No va ser cap problema, en aquella ciutat hi havia un excés de policia tal que no sabien de que fer-ne. Hi havia tants treballadors sense feina a la casa consistorial i que al final els van trobar ocupació, cosa que va provocar una gran alegria. 

La gent d'aquella ciutat des de llavors, cada més d'abril, festegen aquella llei tan ben pensada i durant tot un dia lliguen els gossos amb llonganisses.

 

A mi m'agradaria lligar el meu gos amb la "llonganissa" del citat regidor, però no crec que es deixés...