dilluns, 27 de desembre del 2010

Gent Valenta



Sovint passa que les paradoxes queden molt més diluïdes en ciutats petites, com la nostra, que no en espais de perspectiva nacional.

Des del 29 de novembre s'ha parlat molt de política. Potser massa i tot. S'ha parlat de política i d'Esquerra Republicana de Catalunya, que no és el mateix tot i semblar-s'hi. Hem vist passar per l'aparador dels altaveus mediàtics a destacats líders de la formació independetista explicant les raons i la raó inexplicable de la desfeta republicana. I des del primer dia hem descobert com el somni d'ERC es diluïa com un torronet de sucre dins d'una tassa de cafè calent: poc a poc, però inexorablement. Primer la coherent retirada d'Ernest Benach, assumint amb extremada elegància la seva condició de no volgut. Sense dir-ho amb veu alta el seu argument sembla: “si no em volen, marxo”. Però el seu raonable argument no era exempt d'un segon missatge: “Puigcercòs, tu també hauries de marxar”. Però Puigcercòs, com el cor del torronet de sucre, tossut i rabassut, va esperar a veure si algú el salvava de la immolació solidària. Convençut, finalment claudica i anuncia que marxarà la propera tardor. És com si també hagués dit: “D'acord, si no em voleu, marxo.”

Però, parlem clar.

A Girona, a la nostra Girona petita i escassa, la gent d'ERC sembla no tenir la maduresa política. Fa poc més de 7 mesos l'Executiva local d'ERC va decidir per unanimitat (14 vots a favor i 2 abstencions. Ningú en contra.) apartar a Cristina Alsina com a alcaldable a les properes eleccions municipals i posar al capdavant de les aspiracions municipalistes a Blanca Palmada. A la Regidora republicana, a la Regidor Alsina li van “regalar” un quart lloc a les llistes per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Tot un regal de comiat. Una sortida “noble” a una situació complicada. Però aquí és on rau la paradoxa: fa 7 mesos que es manté en les seves responsabilitats municipals una persona a qui els seus propis companys li han dit: “No et volem. Marxa. Ho has fet molt malament”. Enfrontada a mitja ciutat, absent de tota gestió executiva, refusada pels seus propis i arraconada pels seus socis de govern, s’entossudeix a no marxar amb un mínim de dignitat, a fer un veritable acte de dignitat personal i política.

I pel que sembla, la gent del seu propi partit els falta la valentia (Gent valenta, deien, oi...?) de ser coherents amb les seves decisions. I ningú s'atreveix a apartar-la definitivament de l'acció municipal, permetent que la ciutat perdi un any d'agonia absurda.

Potser caldria que algú li parlés clar.

dimarts, 29 de desembre del 2009

La barra del senyor J. Pluma

Mare meva, quina barra!
A les notícies de TV3, acaba de sortir el senyor Joan Pluma (regidor d'urbanisme de l'ajuntament de Girona) replicant les queixes i denúncies dels propietaris dels pisos que tenen façanes a l'Onyar (que els obliguen a finançar una part important de la restauració de les seves façanes), explicant-los que tots els propietaris del Barri Vell, han de tenir cura de les façanes d'aquest indret turístic.

Ai deu meu, aquest home no té perdó de Deu!

Si no estic mal informada, ell i la seva família viuen en una casa del mateix "Barri Vell" on la gent ha de tenir cura de les seves façanes per al bé de la comunitat. Casa, per cert, que està en obres i no es pot dir que compleixi totes les normatives i normes d'obligada aplicació per a qualsevol altre ciutadà.
Dons si senyor, cal practicar amb exemple!

El senyor Joan Pluma té, des de fa molts anys, dos requeriments del mateix departament que ara ell dirigeix, demanant-l'hi que faci el favor d'arreglar la seva façana, ja que és una de les més abandonades del Barri.

dimecres, 16 de desembre del 2009

Quins governants!


Em pregunto com és possible que els inútils del tripartit tinguin la caradura de intentar fer una llei justa per a suprimir un impost reconegudament injust amb els catalans com és el cas de l'impost de successions, no se'n surtin i encara ens ho venen com un èxit?
Som o no som tots iguals segons la constitució? Dons que ens expliquin com és possible que a casa nostra encara haguem de continuar pagant una cosa tan injusta com aquesta i altres comunitats no en paguen ni cinc!
Servidora, després de treballar tota la vida, pagar els impostos pertinents a cada institució, col.laborar amb tot allós que he cregut adient... Tinc la sort d'haver pogut estalviar una miqueta...
És just que el meu marit o en tot cas meus fills i filles -que han estat partícips incondicionals d'aquest estalvi, el dia que jo falti hagin de donar-ne una gran part a impostos?
No, no ho és. Son una colla d'imbècils ineptes que estan enfonsant el país i encara treuen pit.
Sociates preparats, educats i formats per a fer de funcionaris -de cultura, això sobretot- que no tenen ni la més remota idea del que estan fent; Esquerranosos que cada cop estan més coberts de glòria per la manera de merdejar que ens demostren dia rere dia, uns venuts sense principis ni vergonya; Els verds sense cap més iniciativa que carregar-s'ho tot en nom d'un mon més just que, queda molt bé dir-ho però tan sols amb això no n'hi ha prou i no en saben més.
Ens està governant una colla de porcs sense escrúpols que, tot i sabent que no ho poden, no saben fer-ho millor, en lloc de reconèixer-ho públicament i plegar, s'aferren a la cadira, al poder, al sou, a "la clau", d'una manera tan descarada que s'arribaran a carregar el sistema i ens portaran cap a un comunisme encobert que ens costarà molts anys de recuperar -això pensant amb optimisme que ho podrem superar.
No he votat mai els verds ni ho faré.
No he votat mai socialistes ni ho faré. -I menys amb un president foraster.
He votat molts cops a ECR i prometo no fer-ho mai més a la vida.
La gent de CIU, no em convenç però poc hi falta (si prometen suprimir aquest impost i fer un avançament clar i contrastat cap a la independència, els votaré)
Els partits "espanyolistes" no m'interessen.
Quan d'aquí poc, arribi el dia que en unes eleccions tan sols hi vagin a votar un 15 o un 20% de la població, començaran a fer política de veritat?


dissabte, 4 de juliol del 2009

Dos galls al mateix galliner.


He rigut com una boja llegint la secció "safareig" del Punt Diari de dissabte 4 de Juliol.
La gent comença a "parlar clar", els escàndols i la desídia d'aquest ajuntament no es podran tapar massa temps més.
Fa uns mesos vaig escriure aquest post sobre aquest mateix tema
" http://parlem-clar.blogspot.com/2009/04/la-mala-llet-del-mercat-del-lleo.html " Avui m'imagino a les dues implicades, de bon matí, enfilant-se per les parets.
-Cristina: És mentida, aixó és cosa de la Isabel que no em va deixar fer la meva i ara que ho recordo, una mica més i arribem a les mans per aquests afer, en una reunió en la que fins i tot hi va haver insults.
-Isabel: Com és possible que diguin això de mi? Si no fos per la Cristina i les seves ganes de sortir a les fotos, ja estaria enllestit fa molt temps.
N'hi ha per les dues; Una va retenir la proposta durant mesos a la seva burocràtica regidoria i l'altre va trobar "una collonada" muntar un dispensador automàtic de llet al Mercat del Lleó.
Siguem sèries, no es pot gestionar una empresa (en aquest cas una institució que es deu totalment als ciutadans) si els socis estan enfadats entre ells. O que pleguin o que ho solucionin però que facin el favor de posar-se a treballar per el bé de la ciutat, cosa que ara no estan fent.

dimecres, 24 de juny del 2009

ERC comença a desbocar-se?


Les males llengües diuen que fins a tres vegades li van anar a exigir que presentés la dimissió. A en Ricard Vaqué, que es veu que ja ha estripat el jove carnet republicà que tenia, el van convèncer i la va presentar. En Tarcissi no, és així de xulo. No va acceptar les directrius marcades pels seus.
Molta gent sabem que la princesa/ogre gironina d'ERC, fa uns dies que ja hauria d'estar al capdavant del Consell Comarcal; Una es pregunta -i deixeu-me ser una mica xafardera-, on és aquesta nova incorporació tan esperada i, al mateix temps, si aquestes dimissions imposades hi tenen alguna cosa a veure.
És de vox populi, que la que ja hauria de ser la nova i flamant incorporació al C.C. la Cristina Alsina, no te massa feeling ni amb en Tarsici que l'ha tractat sempre amb un despreci públic gens elegant, ni encara menys amb la seva ma dreta, de qui ja ha dit que com que se li acaba el contracte la farà fora sense cap mania. Aquesta noia, la Neus Vila, coneguda per el seu potencial i ganes de treballar i tirar projectes endavant, una bona peça dins aquella casa de barrets i que segurament es quedarà sense feina després d'anys de treballar fort, senzillament per no caure bé a la nova "jefa"
La reflexió que em faig és com pensen els d'ERC que es gestiona qualsevol àrea, regidoria, conselleria... A mig fer la feina, a mig mandat fan fora als que dirigeixen departaments i en posen de nous? Parada tècnica, pèrdua de temps, canvi de tot plegat i sant tornem-hi?
Sous uns inútils totals i ens esteu destrossant el país!
Una colla d'ineptes, gent que juga a fer política, gent que es gasta els diners del poble diàriament, sense parar i si amb això no en tenim prou ara es dediquen a barallar-se, ja no cridant dintre els despatxos, si no directament a la premsa:
Ara no vull marxar/dons moc fitxa i et faig fora!
Esquerra, que t'ha passat? On ha anat la gent amb ideals i amb vocació de servei que havies tingut? Com et pots haver convertit en un partit de gent miserable, mesquina, traïdora i sectària?


diumenge, 31 de maig del 2009

Els 4,2 milions llençats pel Consell Comarcal.

 

Hi havia una vegada en un país ocupat, en una rentable colònia espanyola...

un Consell Comarcal del Gironès que va tenir una idea molt brillant. (llegiu notícia) http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/42764.html

4,2 milions d’Euros (700milons de pessetes) per a un centre de promoció turística del gironès..... a Quart!!!

Aixó més que un conte és un acudit. Un acudit que ningú no se’l creuria, si no fos que estem totes tan acostumades a que aquesta gent malgastin els diners públics inútilment, que ens ho creiem i molt.

700 milions de pessetes, per a un muntatge de promoció turística a Quart. Fantàstic, és una de les millors idees que han tingut els ineptes que gestionen els C.C. No hi ha un lloc millor per a enterrar-hi uns quants millonets inútilment!

No us perdeu però què volen fer:

-Un punt d’informació de la comarca (Si, a quart hi va molta gent que necessita informació turística comarcal, cada dia hi veig gent pel carrer demanant informació)

-Un aparador comercial de producte (altrament dit botiga?) Si és així, competència institucional a comerços, el millor que ens pot passar.

 -Una agència de viatges (privada?) No, a fer més competència a les agències establertes a les nostres contrades. Que es fotin les agències que fa anys que lluiten per mantenir la seva empresa!.

-Un restaurant (Privat? Qui el gestionarà?) Estaran contents els restauradors de la comarca, ara els fan competència des de les institucions!

-Espai per a reunions, museus i exposicions. No en tenen prous ja d’espais d’aquests?

Tot i que haig de reconèixer que la que escriu, no coneix al senyor aquest que diu el diari, el conseller de turisme del CC, Tarsici Balló, les informacions que m’han arribat d’ell, (les dones tenim el sa costum d'explicar-nos-ho  tot,   son que no es pot ser millor dirigent, que és un crack en la gestió i la política és el seu punt fort des de petit. S’ha preparat tota la vida per aquest fet i es nota. Diuen que té una oratòria rica i fluida i, que en lloc de ser regidor de Bordils i conseller del CC, amb el seu bon saber-fer, com a mínim mereixeria ser al capdavant de la Generalitat conjuntament amb la seva gran amiga de l’ànima, la Cristina Alsina.

700 Milions de pessetes llençats inútilment per a justificar o tapar, -ves a saber què, la restauració de Can Marcó.  700 milions en mans d’una gent que no en té ni la més petita idea de comerç ni d’agència de viatges ni de restauració ni de museus. 700 milions per a fer competència deslleial a totes les persones que tenim empresa pròpia.  700 milions llençats de manera barroera i, –a part dels amiguismes,  sense cap consulta a les que portem mig segle dedicades a “aguantar” el territori.   

Ens quedem igual, no protestarem, no farem cap cassolada, no tallarem carreteres per a protestar...

Que continuïn els inútils que tenim a dalt, llençant els nostres diners, ja hi estem acostumades! 

dissabte, 23 de maig del 2009

Cristina Alsina, la millor presidenta possible

He llegit que la Cristina Alsina, actualment regidora de l'ajuntament de Girona, serà en breu la nova i flamant presidenta del Consell Comarcal del gironès així com també presidenta de la fundació de l'auditori-palau de congressos de Girona. 
 
La Sra. Alsina ha aconseguit, no sense molts esforços, que se li reconegués la feina que ha portat a terme els últims anys, especialment aquest últim. La vida va així, tots els esforços tenen la seva recompensa. No ha de ser fàcil aconseguir arraconar, sense pietat, tots els possibles companys i contrincants que et trobes al camí. Ha de ser molt difícil, aconseguir poder fer la feina quan al teu entorn laboral tots estan en contra teva (per que son d'un altre color polític) i no paren de fer-te la punyeta. Ha de costar molt i molt que tot i que amb la feina del dia a dia t'hagis posat a tota la societat gironina en contra, te'n surtis amb la teva i accedeixis a uns càrrecs amb molta força política que prèviament ja has fet públic que utilitzaràs per tal d'aconseguir demostrar als socialistes (i a la resta de la societat) qui ets. Posarà a la gent al seu lloc, sens dubte.
 
Estic segura que una vegada asseguda a la seva poltrona, aquesta senyora, que és el perfecte exemple del que no hauriem de ser i fer mai les senyores, farà oblidar a tothom. Ens farà oblidar a totes que fins ara ha fet servir el càrrec que ocupa de manera dictatorial, redactant decrets, aprofitant que era alcaldessa en funcions, per a guanyar la partida a la seva regidora contrincant, sense tenir en compte el cost repercutit als ciutadans. 
Ens farà oblidar que s'ha barallat públicament i a través de la premsa, rebaixant les dades oficials de visitants per que no havien sortit d'ella.
Farà que oblidem que s'ha barallat amb la immensa majoria de la gent del seu partit, gairebé totes les associacions de veïns i de comerciants així com de diferents gremis professionals.
Ens borrarà de la memòria, a totes les que l'hi hem donat una mica de confiança, que la gent pot ser dolenta i traïdora. 
No recordarem, enlluernats pel seu bon fer, les mentides que publica cada dos per tres al mateix temps que aprofita per a posar-se una medalla.
Ens n'oblidarem de la mala gestió, del forat en el pressupost o la desviació de partides (ningú no sap on van anar tots els euros que deia que hi havia en el pla de foment i que no van apareixer...) que hi va haver fa uns mesos amb el tema de les recreacions històriques de la guerra de no sé quin francès i les patètiques baralles amb la regidoria de cultura.
 
Anem bé, de ben segur que tindrem uns mesos entretinguts!
Què passa en el mon de la política que posen a la pitjor gent que poden en els pitjors càrrecs on poden anar?
 
Els temps ens dirà qui tenia raó. Jo tinc el pressentiment que no acabarà bé. És impossible que acabi bé. El temps dirà...