He llegit que la Cristina Alsina, actualment regidora de l'ajuntament de Girona, serà en breu la nova i flamant presidenta del Consell Comarcal del gironès així com també presidenta de la fundació de l'auditori-palau de congressos de Girona.
La Sra. Alsina ha aconseguit, no sense molts esforços, que se li reconegués la feina que ha portat a terme els últims anys, especialment aquest últim. La vida va així, tots els esforços tenen la seva recompensa. No ha de ser fàcil aconseguir arraconar, sense pietat, tots els possibles companys i contrincants que et trobes al camí. Ha de ser molt difícil, aconseguir poder fer la feina quan al teu entorn laboral tots estan en contra teva (per que son d'un altre color polític) i no paren de fer-te la punyeta. Ha de costar molt i molt que tot i que amb la feina del dia a dia t'hagis posat a tota la societat gironina en contra, te'n surtis amb la teva i accedeixis a uns càrrecs amb molta força política que prèviament ja has fet públic que utilitzaràs per tal d'aconseguir demostrar als socialistes (i a la resta de la societat) qui ets. Posarà a la gent al seu lloc, sens dubte.
Estic segura que una vegada asseguda a la seva poltrona, aquesta senyora, que és el perfecte exemple del que no hauriem de ser i fer mai les senyores, farà oblidar a tothom. Ens farà oblidar a totes que fins ara ha fet servir el càrrec que ocupa de manera dictatorial, redactant decrets, aprofitant que era alcaldessa en funcions, per a guanyar la partida a la seva regidora contrincant, sense tenir en compte el cost repercutit als ciutadans.
Ens farà oblidar que s'ha barallat públicament i a través de la premsa, rebaixant les dades oficials de visitants per que no havien sortit d'ella.
Farà que oblidem que s'ha barallat amb la immensa majoria de la gent del seu partit, gairebé totes les associacions de veïns i de comerciants així com de diferents gremis professionals.
Ens borrarà de la memòria, a totes les que l'hi hem donat una mica de confiança, que la gent pot ser dolenta i traïdora.
No recordarem, enlluernats pel seu bon fer, les mentides que publica cada dos per tres al mateix temps que aprofita per a posar-se una medalla.
Ens n'oblidarem de la mala gestió, del forat en el pressupost o la desviació de partides (ningú no sap on van anar tots els euros que deia que hi havia en el pla de foment i que no van apareixer...) que hi va haver fa uns mesos amb el tema de les recreacions històriques de la guerra de no sé quin francès i les patètiques baralles amb la regidoria de cultura.
Anem bé, de ben segur que tindrem uns mesos entretinguts!
Què passa en el mon de la política que posen a la pitjor gent que poden en els pitjors càrrecs on poden anar?
Els temps ens dirà qui tenia raó. Jo tinc el pressentiment que no acabarà bé. És impossible que acabi bé. El temps dirà...
mare meva... no sé si la Cristina et llegeix o no, però t'asseguro que si et llegeix se li regiraran les entranyes...
ResponEliminamira, coneixo la Cristina des de fa molts anys i no li coneixo gaire les intríngulis polítiques, ho admeto, però pel que la coneixo com a persona... em sorprèn enormement tot el que has escrit d'ella.
m'agradaria que sortís algú, bé ella mateixa, bé algú del seu partit, a donar la seva versió, perquè tot i que no sóc simpatitzant d'Esquerra, em doldria molt que tot això fos veritat.
Jo també conec a la Cristina i he pagat en primera persona les seves ànsies de poder, com manipula a la gent i com la trepitja per poder arribar on ella s’ha proposat.
ResponEliminaI el més preocupant és saber que un cop agafi la cadira de Presidenta del Consell Comarcal del Gironès, la oposició, els treballadors i els càrrecs de confiança ja poden tremolar perquè no té amics ni escrúpols.
Només treballarà perquè surti bé a la foto i utilitzarà el càrrec en benefici propi sense preocupar-li ni el més mínim del resultat final.
Fins i tot, els seus veïns de Platja d’Aro saben quina mena de veïna tenen al costat!!!
Jordi, veig que la coneixes be, eh?
ResponEliminaÉs com l'Atila, per allí on passa mai més hi torna a crèixer l'herba, ho crema tot i a tothom.