dilluns, 20 d’abril del 2009

M'agrada Pujol


M'ha agradat tornar a veure al president darrera d'un micro, a peu dret. En sap, no hi ha dubte. Tot i que no estic d'acord amb tot el que he sentit que ha dit.
Li podríem retreure que en tots els anys que va estar al capdavant del nostre poble, no aconseguís tant com ens hauria agradat. Li podem retreure que deixés que en Mas pactés  amb l'impresentable i mentider compulsiu d'en ZP, un estatut acceptant importants retallades. Estatut que sigui dit de passada, és demagògia pura i dura, no concreta res i com s'està demostrant, deixa lloc a interpretacions o lectures molt diferenciades.
 
M'agrada Pujol però. Es fa estimar, et fa sentir bé.
 
Escoltar al president, m'ha portat a pensar en els polítics que tenim ara mateix. M'ha fet pensar amb en Felip Puig l'altre dia a la tv quan se li va escapar el que en Mas havia negat en més d'una ocasió -i en la cara de poker que va posar en adonar-se'n-. També en el candidat a l'alcaldia de Girona que no hi ha manera que s'espavili una mica i exerceixi una bona oposició.
M'ha fet pensar amb en Tremosa, un bon candidat que sembla però en tot moment, que vagi perdonant vides als de CiU -He acceptat per fer-los un favor, sense mi, no sé què haurien fet. 
 
M'agrada Pujol, m'ha fet pensar en els representants del PSC tan al nostre govern com a Madrid, he pensat amb en montilla, en Pepe, que deu tenir malsons per que la seva consciència li dicta que no pot anar contra el PSOE perquè li tallarien el cap però aixó el portarà a que, de continuar així, el seu cap rodolarà aquí Catalunya. -M'agradaria equivocar-me però no el veig capaç d'apretar de veritat, fins a l'última conseqüència, amb els seus vint i cinc diputats. No deixa ni deixarà de ser un titella del mentider aquell de les selles rares i cara d'acudit.
 
M'agrada Pujol, m'ha fet pensar en el trist paper que estan fent de fa temps els d'ERC. Estudiant la història recent de Catalunya, veig que havia estat un gran partit amb gent molt vàlida al capdavant. He de suposar, que van matar, afusellar o extradir a tota aquella gent tan vàlida i a la seva família. Ara, els que hi ha, deuen ser els descendents del menys vàlids, si no, no puc entendre-ho. Una colla de venuts, totalment sectaris que no en tenen ni idea. 
 
M'agrada Pujol, m'ha fet pensar també de passada, amb els que m'agradaria sentir-me més identificada però em provoquen just tot el contrari. M'agradaria viure en un mon més relaxat, on la gent anés amb bici, hi hagués una bona i real educació amb el medi ambient i els esforços polítics anessin dirigits cap a solucionar els problemes de la societat de consum. No m'agrada que en Saura -que no és capaç de res-, sigui capaç d'acusar a tv3 de manipular les notícies i ens faci perdre temps i diners demanant informes i compareixences totalment inútils.   
 
M'agrada Pujol.
 

3 comentaris:

  1. Doncs a mi Pujol no m'agrada gens ni mica! La d'anys que s'ha estat venent el país per 4 duros, pactant amb el PP si feia falta!

    ResponElimina
  2. Dakkon, sense ofendre, però aquest discurset ja fa pudor. Com aquells que deien que si tu no hi vas ells tornen (et sona?) i ara són ells que han pactat amb el PP al País Basc. Potser sí hi ha demagògia però convergent. precisament, no!

    ResponElimina
  3. Bé, senzillament expressava la meva desafecció amb el govern convergent, de forma una mica exaltada potser, però tot i que prefereixi el tripartit a un govern de CiU, tampoc n'estic satisfet. No pretenia donar cap missatge de por. Cadascú que voti el partit polític que més li agradi (o com en el meu cas, el que menys li desagradi).

    No crec que el que faci el PSE a Euskal Herria (que tampoc m'ha agradat gens) tingui res a veure amb la política catalana, malgrat tot.

    I de demagògia em temo que en fan tots els partits polítics per desgràcia.

    ResponElimina